Apoteosi rockera al Desert Trip
Els Stones versionen els Beatles, i Young i McCartney desencadenen l'eufòria en el festival de velles glòries
AGÈNCIES / INDIO (EUA)
Diumenge, 9 d'octubre del 2016 - 21:04 CEST
EL PERIODICO
El festival Desert Trip, celebrat a la ciutat californiana d'Indio i que reuneix les velles glòries del rock, va celebrar aquest dissabte la seva segona jornada amb una eufòrica i esbojarrada actuació de Paul McCartney i Neil Young. Divendres Bob Dylan i The Rolling Stones tampoc es van quedar curts amb dues hores a sobre l'escenari que van revolucionar l'auditori. Avui serà el torn de The Who i Roger Waters.
Dissabte el concert va començar amb l'actuació de Neil Young i el seu suport a la lluita que la comunitat nativa de Dakota del Nord manté contra un oleoducte que podria arruïnar les aigües de les seves terres. L'inici va ser en solitari, alternant piano i guitarra, amb 'After the gold rush' i l'emocionant 'Heart of gold'. Després va sortir a escena la seva banda, Promise of the Real, i van sonar els passatges més tranquils. Mitjos temps d'aires country i folk amb una romàntica i deliciosa 'Harvest moon' que no anunciava ni de bon tros la fúria que estava a punt de produir-se. A partir d'aquí, Young va apujar els amplificadors al màxim i van atacar les tempestes elèctriques, gairebé per provocar una apagada total al Desert Trip.
L'embull de guitarres, bàrbar i ingovernable, va arribar al seu punt àlgid amb una 'Down by the river' pletòrica amb què Neil Young va atrapar el públic durant més de 10 minuts. "Veniu demà perquè Roger (Waters) construirà un mur ('The wall') i farà Mèxic gran de nou", va dir Young, molt crític amb Donald Trump, en referència al lema de la campanya 'Make America great again' del polèmic candidat republicà. L'abrasiu concert de Young només podia tenir un final: 'Rockin' in the free world', que va aixecar un públic que hauria jurat lleialtat al canadenc sense pensar-s'ho ni un instant.
La fanfàrria de 'Being for the benefit of Mr. Kite!' va servir d'alfombra vermella perquè aparegués Neil Young com a convidat estel·lar i junts interpretessin, com dos col·legues de marxa de tota la vida, 'A day in the life', 'Give peace a chance' i 'Why don't we do it in the road?', en una col·laboració celebradíssima per la gent i que quedarà, sens dubte, com un dels grans moments del Desert Trip.
Els focs artificials de 'Live and let die' van preparar el comiat de McCartney, que va cridar "Hey Jude" davant un mar de braços alçats i va cantar 'I wanna be your man', un 'single' que Lennon i ell van escriure per a The Rolling Stones, com a devolució per la versió que Jagger i companyia van fer divendres de 'Come together'. I això, l'homenatge al grup de Liverpool, va ser una de les sorpreses del concert de ses majestats satàniques que Jagger va obrir sorneguerament: "No farem bromes sobre vells". Ho va fer després d'un "Benvinguts a la casa de retir de Palm Springs per a distingits músics anglesos".
Malgrat l'edat, Jagger va fer gala de la seva inesgotable energia movent-se per l'escenari com només ell sap fer durant hores. Va sonar una cançó, 'Ride ‘me on down', del nou disc anunciat la setmana passada i van repassar molts dels seus grans èxits amb '(I can't get no) Satisfaction' acompanyada de focs artificials. Apoteosi rockera.
EL PERIODICO
El festival Desert Trip, celebrat a la ciutat californiana d'Indio i que reuneix les velles glòries del rock, va celebrar aquest dissabte la seva segona jornada amb una eufòrica i esbojarrada actuació de Paul McCartney i Neil Young. Divendres Bob Dylan i The Rolling Stones tampoc es van quedar curts amb dues hores a sobre l'escenari que van revolucionar l'auditori. Avui serà el torn de The Who i Roger Waters.
Dissabte el concert va començar amb l'actuació de Neil Young i el seu suport a la lluita que la comunitat nativa de Dakota del Nord manté contra un oleoducte que podria arruïnar les aigües de les seves terres. L'inici va ser en solitari, alternant piano i guitarra, amb 'After the gold rush' i l'emocionant 'Heart of gold'. Després va sortir a escena la seva banda, Promise of the Real, i van sonar els passatges més tranquils. Mitjos temps d'aires country i folk amb una romàntica i deliciosa 'Harvest moon' que no anunciava ni de bon tros la fúria que estava a punt de produir-se. A partir d'aquí, Young va apujar els amplificadors al màxim i van atacar les tempestes elèctriques, gairebé per provocar una apagada total al Desert Trip.
L'embull de guitarres, bàrbar i ingovernable, va arribar al seu punt àlgid amb una 'Down by the river' pletòrica amb què Neil Young va atrapar el públic durant més de 10 minuts. "Veniu demà perquè Roger (Waters) construirà un mur ('The wall') i farà Mèxic gran de nou", va dir Young, molt crític amb Donald Trump, en referència al lema de la campanya 'Make America great again' del polèmic candidat republicà. L'abrasiu concert de Young només podia tenir un final: 'Rockin' in the free world', que va aixecar un públic que hauria jurat lleialtat al canadenc sense pensar-s'ho ni un instant.
COL·LABORACIÓ CELEBRADA
Paul McCartney va aparèixer a l'escenari amb 'A hard day's night'. Bromista i amb moltes ganes de marxa, va incloure 'Can't buy me love' i 'Day tripper' en el primer tram. Després va tocar el torn a la sexi 'Let me roll it', per passar a recordar Jimi Hendrix amb una instrumental 'Foxy Lady' i desmelenar-se amb 'I've got a feeling'. Va picotejar de la seva obra amb The Beatles, Wings i del seu treball en solitari. La gran ovació se la va emportar 'Here today', que va interpretar com a homenatge a John Lennon.La fanfàrria de 'Being for the benefit of Mr. Kite!' va servir d'alfombra vermella perquè aparegués Neil Young com a convidat estel·lar i junts interpretessin, com dos col·legues de marxa de tota la vida, 'A day in the life', 'Give peace a chance' i 'Why don't we do it in the road?', en una col·laboració celebradíssima per la gent i que quedarà, sens dubte, com un dels grans moments del Desert Trip.
Els focs artificials de 'Live and let die' van preparar el comiat de McCartney, que va cridar "Hey Jude" davant un mar de braços alçats i va cantar 'I wanna be your man', un 'single' que Lennon i ell van escriure per a The Rolling Stones, com a devolució per la versió que Jagger i companyia van fer divendres de 'Come together'. I això, l'homenatge al grup de Liverpool, va ser una de les sorpreses del concert de ses majestats satàniques que Jagger va obrir sorneguerament: "No farem bromes sobre vells". Ho va fer després d'un "Benvinguts a la casa de retir de Palm Springs per a distingits músics anglesos".
Malgrat l'edat, Jagger va fer gala de la seva inesgotable energia movent-se per l'escenari com només ell sap fer durant hores. Va sonar una cançó, 'Ride ‘me on down', del nou disc anunciat la setmana passada i van repassar molts dels seus grans èxits amb '(I can't get no) Satisfaction' acompanyada de focs artificials. Apoteosi rockera.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada