L'estació d'Egipte és el nou àlbum de Paul McCartney amb singles 'I Do not Know', 'Come On To Me' i 'Fuh You'. Està disponible en CD, Vinil 2LP, Digital i Streaming. MOJO **** "Paul McCartney llança la seva col·lecció més sòlida, més catchada i més consistent ja que, bé, Band On The Run". Pedra rodant **** "Macca
segueix afegint noves gemmes al seu cancionero, sense res per
demostrar, tret que ell és l'únic geni que pot fer-ho ... (I, oh, sí, en
el seu temps lliure, passa a ser el millor intèrpret en viu de la
Terra). '
Tots els trens que arriben a l' estació d'Egipte ! Compartint un títol amb una de les pròpies pintures de Paul, Egypt Station és el primer àlbum complet de la nova música de McCartney des de la carta internacional de 2013 NEW .
'Em vas donar la resposta' Tot fanàtic de música té preguntes que els encantaria demanar als seus músics preferits.
Des de principis de 2013 PaulMcCartney.com ha estat donant als fans
l'oportunitat única de respondre els seus pel cavaller tenim la sort de
cridar al nostre cap.
No et perdis l'acció del Tour!
Tots desitgem que tinguéssim aquest bitllet per passejar juntament amb
la gira de Paul, però quan es tracta de posar-se darrere de les escenes i
de les últimes convocatòries, el blog de viatges de PaulMcCartney.com
és el lloc on es troba!
Les cançons llargues: “Hey Jude”, de The Beatles (1968).
(La sèrie comença aquí)El 26 d’agost van complir-se cinquanta anys de la publicació de “Hey Jude”, una de les poques cançons llargues que varen enregistrar els Beatles
al llarg de la seva carrera d’èxits plena de temes que amb tres o
quatre minuts en tenien prou per demostrar el talent dels quatre músics
de Liverpool.
Ben mirat, però, si “Hey Jude” arriba als 7 minuts
amb 11 segons és perquè, en certa manera, hi ha trampa ja que els tres
darrers minuts de l’enregistrament és una repetició de la frase “Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude…”
Una altra singularitat de la cançó és que no pertany a cap àlbum oficial sinó que es va comercialitzar en format “single” complementat a la cara B amb una altra cançó important: “Revolution”.
Tanmateix m’ha semblat que en aquest inventari de cançons llargues del
període 60-80 que cada dissabte vaig confegint valia la pena de posar-hi
els Beatles amb aquesta cançó. Oimés tenint en compte el mig segle transcorregut des de la seva publicació.
El dia de l’aniversari Vilaweb va publicar un bon article divulgatiu (aquest) escrit per algú que s’amaga sota la signatura “Redacció” i
que m’he permès de reproduir aquí sota. Val a dir, però, que després
d’un seguit d’àrdues gestions el departament d’investigació de les Totxanes està en condicions d’afirmar que el seu autor és l’il·lustre i valencià periodista Vicent Partal i així li’n faig just reconeixement.
A continuació de l’esmentat article trobareu una gravació de la cançó feta per la BBC i al final de tot la lletra original en anglès.
“Hey Jude”, cinquanta anys de la cançó que tothom ha cantat
Vicent Partal Avui fa cinquanta anys de la publicació als Estats Units de
la cançó dels Beatles ‘Hey Jude’. Quatre dies més tard, el disc que
contenia la cançó, el primer del segell propi del grup, va aparèixer al
Regne Unit i de seguida a la resta d’Europa. Immediatament, va escalar
en les llistes d’èxits malgrat el fet, absolutament inusual, que la
cançó durava set minuts. ‘Hey Jude’ va ser un èxit immediat, en bona
part gràcies a la coda, el famós ‘Na-na-na na, hey Jude’, que amb el pas
dels anys ha esdevingut un himne no solament musical i que la canten
públics de tot el món en les ocasions més variades. Si la cançó és
arxiconeguda no ho és tant, però, la història que té al darrer. La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la
inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va
forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys
Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia
Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de
Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb
qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia,
només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a
Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena
d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per
explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar
endavant. En tornant a Londres, McCartney va enregistrar a casa una
primera versió de la cançó, però va canviar-hi ‘Jules’ per ‘Jude’. En
part per preservar la privadesa dels seus amics i en part perquè sonava
millor. McCartney també passava un moment personal molt complicat i hi
ha qui opina que la versió definitiva de la cançó parla més d’ell, és
com una reflexió sobre els seus conflictes de parella. Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la
primera versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí
l’orquestra, no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va
agradar gens el poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que
piquessin de mans i cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van
haver de pagar el doble perquè s’hi avinguessin. Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i
completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada,
que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George
Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga.
Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament.
Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es
va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta
atenció molt per adonar-se’n. El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que
va causar alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga
que havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi
en grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues
cançons del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest
antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran
polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar
que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en
van fer. La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip
creat per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació
normal en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició
sobtada del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va
preocupar que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per
contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver
assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van
sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i
que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.
Hey Jude
John Lennon / Paul McCartney Hey Jude, don’t make it bad Take a sad song and make it better Remember to let her into your heart Then you can start to make it better Hey Jude, don’t be afraid You were made to go out and get her The minute you let her under your skin Then you begin to make it better And anytime you feel the pain, hey Jude, refrain Don’t carry the world upon your shoulders For well you know that it’s a fool who plays it cool By making his world a little colder Nah nah nah nah nah nah nah nah nah Hey Jude, don’t let me down You have found her, now go and get her Remember to let her into your heart Then you can start to make it better So let it out and let it in, hey Jude, begin You’re waiting for someone to perform with And don’t you know that it’s just you, hey Jude, you’ll do The movement you need is on your shoulder Nah nah nah nah nah nah nah nah nah yeah Hey Jude, don’t make it bad Take a sad song and make it better Remember to let her under your skin Then you’ll begin to make it Better better better better better better, oh Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude
‘Hey Jude’, cinquanta anys de la cançó que tothom ha cantat
Avui fa cinquanta anys de la
publicació als Estats Units de la cançó dels Beatles ‘Hey Jude’. Quatre
dies més tard, el disc que contenia la cançó, el primer del segell propi
del grup, va aparèixer al Regne Unit i de seguida a la resta d’Europa.
Immediatament, va escalar en les llistes d’èxits malgrat el fet,
absolutament inusual, que la cançó durava set minuts. ‘Hey Jude’ va ser
un èxit immediat, en bona part gràcies a la coda, el famós ‘Na-na-na na,
hey Jude’, que amb el pas dels anys ha esdevingut un himne no solament
musical i que la canten públics de tot el món en les ocasions més
variades. Si la cançó és arxiconeguda no ho és tant, però, la història
que té al darrer.
La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la
inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va
forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys
Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia
Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de
Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb
qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia,
només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a
Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena
d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per
explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar
endavant.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
En tornant a Londres, McCartney va enregistrar a casa una primera
versió de la cançó, però va canviar-hi ‘Jules’ per ‘Jude’. En part per
preservar la privadesa dels seus amics i en part perquè sonava millor.
McCartney també passava un moment personal molt complicat i hi ha qui
opina que la versió definitiva de la cançó parla més d’ell, és com una
reflexió sobre els seus conflictes de parella.
Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la primera
versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí l’orquestra,
no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va agradar gens el
poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que piquessin de mans i
cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van haver de pagar el
doble perquè s’hi avinguessin.
Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i
completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada,
que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George
Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga.
Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament.
Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es
va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta
atenció molt per adonar-se’n.
El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que va causar
alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga que
havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi en
grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues cançons
del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest
antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran
polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar
que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en
van fer.
La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip creat
per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació normal
en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició sobtada
del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va preocupar
que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per
contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver
assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van
sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i
que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.
