Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Les cançons llargues: “Hey Jude”, de The Beatles (1968).
Ben mirat, però, si “Hey Jude” arriba als 7 minuts amb 11 segons és perquè, en certa manera, hi ha trampa ja que els tres darrers minuts de l’enregistrament és una repetició de la frase “Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude…”
Una altra singularitat de la cançó és que no pertany a cap àlbum oficial sinó que es va comercialitzar en format “single” complementat a la cara B amb una altra cançó important: “Revolution”. Tanmateix m’ha semblat que en aquest inventari de cançons llargues del període 60-80 que cada dissabte vaig confegint valia la pena de posar-hi els Beatles amb aquesta cançó. Oimés tenint en compte el mig segle transcorregut des de la seva publicació.
El dia de l’aniversari Vilaweb va publicar un bon article divulgatiu (aquest) escrit per algú que s’amaga sota la signatura “Redacció” i que m’he permès de reproduir aquí sota. Val a dir, però, que després d’un seguit d’àrdues gestions el departament d’investigació de les Totxanes està en condicions d’afirmar que el seu autor és l’il·lustre i valencià periodista Vicent Partal i així li’n faig just reconeixement.
A continuació de l’esmentat article trobareu una gravació de la cançó feta per la BBC i al final de tot la lletra original en anglès.
“Hey Jude”, cinquanta anys de la cançó que tothom ha cantat
Vicent PartalAvui fa cinquanta anys de la publicació als Estats Units de la cançó dels Beatles ‘Hey Jude’. Quatre dies més tard, el disc que contenia la cançó, el primer del segell propi del grup, va aparèixer al Regne Unit i de seguida a la resta d’Europa. Immediatament, va escalar en les llistes d’èxits malgrat el fet, absolutament inusual, que la cançó durava set minuts. ‘Hey Jude’ va ser un èxit immediat, en bona part gràcies a la coda, el famós ‘Na-na-na na, hey Jude’, que amb el pas dels anys ha esdevingut un himne no solament musical i que la canten públics de tot el món en les ocasions més variades. Si la cançó és arxiconeguda no ho és tant, però, la història que té al darrer.
La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia, només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar endavant.
En tornant a Londres, McCartney va enregistrar a casa una primera versió de la cançó, però va canviar-hi ‘Jules’ per ‘Jude’. En part per preservar la privadesa dels seus amics i en part perquè sonava millor. McCartney també passava un moment personal molt complicat i hi ha qui opina que la versió definitiva de la cançó parla més d’ell, és com una reflexió sobre els seus conflictes de parella.
Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la primera versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí l’orquestra, no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va agradar gens el poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que piquessin de mans i cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van haver de pagar el doble perquè s’hi avinguessin.
Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada, que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga. Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament. Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta atenció molt per adonar-se’n.
El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que va causar alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga que havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi en grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues cançons del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en van fer.
La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip creat per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació normal en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició sobtada del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va preocupar que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.
Hey Jude
John Lennon / Paul McCartneyHey Jude, don’t make it bad
Take a sad song and make it better
Remember to let her into your heart
Then you can start to make it better
Hey Jude, don’t be afraid
You were made to go out and get her
The minute you let her under your skin
Then you begin to make it better
And anytime you feel the pain, hey Jude, refrain
Don’t carry the world upon your shoulders
For well you know that it’s a fool who plays it cool
By making his world a little colder
Nah nah nah nah nah nah nah nah nah
Hey Jude, don’t let me down
You have found her, now go and get her
Remember to let her into your heart
Then you can start to make it better
So let it out and let it in, hey Jude, begin
You’re waiting for someone to perform with
And don’t you know that it’s just you, hey Jude, you’ll do
The movement you need is on your shoulder
Nah nah nah nah nah nah nah nah nah yeah
Hey Jude, don’t make it bad
Take a sad song and make it better
Remember to let her under your skin
Then you’ll begin to make it
Better better better better better better, oh
Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude
Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude
Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude
(La sèrie continuarà amb més cançons llargues)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada